Com seria una ciutat dissenyada pels nens?

Com seria una ciutat dissenyada pels nens?  

Alemanya, Finlàndia i Romania ja estan integrant la visió de la infància en l'arquitectura. Joves arquitectes bascos treballen perquè els nens siguin referents en la construcció d'espais.

Mireia Pardo

 

Partint de la màxima que si una ciutat és bona per a la infància ho és per a tota la societat, està aflorant una massa crítica a Euskal Herria amb una visió per l'educació i la infància, que busca col·locar als nens com a receptors i referents en la construcció de l'espai. L'arquitecte, omnipresent, es prepara així per a un viratge cap a un pensament heterogeni de l'arquitectura i l'urbanisme, en el qual es converteix en mediador-facilitador, i els nens, en agents de canvi dins del seu entorn

Creat per Anartz Ormaza, David Tijero i Maite Eizagirre, Teo Arkitektura és un dels col·lectius emmarcats en aquesta experiència col·laborativa. "¿Què feu formant arquitectes tan petits?, ens diuen sovint. Però nosaltres tractem l'arquitectura en el sentit més ampli de la paraula.En un ensenyament productiu; es tracta d'empoderarles perquè s'adonin que tenen capacitat per intervenir en el seu entorn i canviar algunes coses", exposa l'arquitecte biscaí Anartz Ormaza.
"Fins als 6 anys, l'educació és molt més lliure, a l'escoles s'incideix a dibuixar, construir, crear?to que no estan establertes les competències. Però, a partir d'aquí, arriba un moment en què dibuixar deixa de ser prioritari.  Els nostres tallers van dirigits a nens d'entre 6 i 12 anys", afegeix Ormaza. En general, tractem als nens com a "receptors, com el futur.Però ells són el present, igual que nosaltres. Dissenyem per a ells sense adonar-nos que ells saben el que volen".
 L'objectiu dels tallers i les intervencions que proposen des de Teo Arkitektura és que "se sentin com a agents de canvi dins del seu entorn. Fem que agafin les regnes i puguin decidir; i d'ells rebem aquesta innocència, llibertat i falta de límits que tenim nosaltres", afegeix David Tijero.